La dimissió del treballador
Un dels aspectes de major transcendència de la relació laboral i al que se li presta menor importància és l'extinció del contracte per voluntat del treballador, també coneguda com a dimissió del treballador, o baixa voluntària.
En primer lloc, la seva regulació es troba en l'article 49.1 d) de l'Estatut dels treballadors. Formalitat: el treballador té l'obligació de notificar a l'empresari de manera verbal o escrita la seva voluntat d'extingir la relació laboral amb el temps que la norma fixa, el preavís.
EL PREAVÍS, és el lapse de temps que ha d'intervenir entre la notificació de la dimissió i la finalització efectiva de la relació laboral. De quants dies ha de ser el preavís? La norma ens remet al conveni col·lectiu o al costum del lloc, en el defecte de conveni o de la norma consuetudinària, els tribunals apliquen el termini de 15 dies.
Que succeeix si el treballador no respecta el termini de preavís. En tal cas, el treballador haurà de fer front als danys i prejudicis que li pugui ocasionar a l'empresari per l'extinció imprevista de la relació laboral. L'empresari podrà descomptar la retribució corresponent als dies que faltin per cobrir el termini de preavís.
El treballador dimitit no té cap dret a rebre CAP INDEMNITZACIÓ per l'extinció del contracte, sí que té dret a quitança. La quitança pot contenir els deutes que l'empresari tingui amb el treballador, la part proporcional de les pagues extraordinàries, la remuneració de les vacances generades i no gaudides.
Tampoc tindria DRET A LA PRESTACIÓ PER DESOCUPACIÓ que hagués generat perquè estem davant d'una pèrdua de treball voluntària.
És important destacar que el període de temps del preavís – des del moment en el qual es comunica la voluntat d'extingir la relació laboral fins que s'extingeixi, moment en què es deixa de prestar els seus serveis el treballador- durant aquest temps, el treballador pot RETRACTAR. Continuant amb la relació laboral.
