El Tribunal Suprem avala les proves obtingudes il•lícitament

Una de les qüestions que més problemàtiques planteja en l’àmbit del Dret per als operadors jurídics són les proves. En primer lloc per a l'àmbit de l'advocacia, i especialment en l'àmbit laboral.Molts treballadors perden les seves demandes davant els tribunals perquè no aconsegueixen provar els fets que la fonamenten. Majoritàriament, es troben amb la seva paraula contra la de l'empresari. Com a regla general, en qualsevol procés qui al·lega algun fet té la càrrega de la prova, és a dir, ell és qui ho ha d'acreditar per qualsevol mitjà probatori admès en dret. Per tant, l'ordenament jurídic no admet qualsevol mitjà de prova sinó ha de ser proves que s'hagi obtingut d'una manera lícita. No s'ha d'incórrer en cap irregularitat o la vulneració d'un dret fonamental a l'hora de la seva obtenció.

Bé, en principi, aquesta era la màxima en aquest àmbit fins ara. Sembla que el Tribunal Suprem, ha donat un gir copernicà, en una sentència recent del 23 de febrer del present any. L'alt tribunal estima que en el supòsit que la prova les hagi obtingut d'una manera il·legal per part d'un particular amb ànim de lucre sense la finalitat de fer-la valer en un procés ulterior, en aquest cas, són completament valgudes.

“La finalitat dissuasòria que està en l'origen de l'exclusió de la prova il·lícita no aconseguia a Hervé Falciani, que solament veia en aquesta informació una lucrativa font de negociació. No es tractava de proves obtingudes amb l'objectiu, directe o indirecte, de fer-les valer en un procés”

No obstant això, matisa que aquesta excepció en cap cas serà aplicable a aquelles obtingudes de manera il·legal per part dels poders públics.