Període de prova
Aquesta setmana analitzarem un tema que planteja moltes preguntes a la majoria dels treballadors: el període de prova. O el també anomenat contracte de prova.
En primer lloc, cal dir que no és una modalitat contractual pròpiament dita amb identitat pròpia, sinó simplement una fase de la relació laboral.
El període de prova és la fase inicial d'una relació de treball que té per finalitat que les parts coneguin les seves característiques, així com les aptituds del contractant, i puguin per tant decidir sobre la continuïtat o no de la relació.
El període de prova és facultatiu per a les parts, amb l'única excepció del contracte de suport als emprenedors (art. 4 L. 3/2012).El pacte ha de preveure's amb anterioritat o simultàniament a l'inici de la relació laboral, però una vegada començat el contracte, l'establiment del pacte de prova serà ineficaç,en vulnerar l'art. 3.5 ET [SSTS 29-9-1988 (RJ 1988\7146), 15-9-1986 (RJ 1986\4973) i 18-7-1986 (RJ 1986\4238)]. Per tant, si no es pacta abans de l'inici de la relació laboral o a l'inici, ja no serà possible la seva fixació amb posterioritat. A més, el període de prova ho serà si hi ha un acord de manera escrita. És un pacte formal, solament admet la forma escrita. Si no es respecta aquest requisit formal, l'acord serà ineficaç, mancat d'eficàcia jurídica. Es pot acordar tant per als contractes de durada temporal així com per als de durada indefinida.
L'art. 14.2 ET afirma que«el treballador tindrà els drets i obligacions corresponents al lloc de treball que exerceix com si fos de plantilla». Durant el període de prova el treballador ha d'estar donat d'alta en la Seguretat Social i l'empresari ha de cotitzar per ell (art. 106.1 LGSS).
Durada: Tret que el conveni col·lectiu disposi una altra cosa, el període de prova no podrà excedir els sis mesos per als tècnics titulats i de dos mesos pels altres treballadors (art. 14.1 ET).
Durant la vigència del període de prova tant l'empresari com el treballador poden desistir del contracte de treball sense necessitat d'al·legar causa. Si l'empresari desisteix del contracte, es donarà per extingida la relació laboral. Al treballador no els correspon cap indemnització pel temps de treballat, no obstant això, sí que estarà en situació legal de desocupació, podrà cobrar l'atur si compleix amb els altres requisits.
Si és el treballador qui decideix desistir de la relació laboral, ho podrà fer sense necessitat de preavís. Ara bé, el treballador, a més, en cas de no correspondre-li cap indemnització, no estarà en situació legal de desocupació. No podrà cobrar la prestació per desocupació en estar davant una situació similar a una baixa voluntària.
