CONTRACTE INDEFINIT PER EMPRENEDORS

El contracte indefinit per emprenedors va ser creat i regulat en la reforma laboral de 2012. El seu objectiu era fomentar la contractació estable per part dels emprenedors i les PIMES, i així, aconseguir un augment de la contractació, principalment, entre els joves i les persones majors de 45 anys.

Més enllà dels seus objectius econòmics, aquest contracte ha causat una gran controvèrsia entre els diferents experts en la matèria degut a la incorporació d’un any de període de prova. Aquest element ha estat objecte d’un profund debat dins de la doctrina, tal i com es destaca en la STSJ de Catalunya on, per una banda, trobem el sector doctrinal que parla d’un amodalització del contracte ordinari per temps indefinit, mentre que per l’altre banda, trobem el sector que defensa que la seva verdadera configuració jurídica l’acosta a la d’un contracte temporal transformable en indefinit, caracteritzat per la “fase temporal” del primer any.

La Sentència del Jutjat del Social número 1, de 29 d’abril de 2014, marca diferents arguments en contra del període de prova d’un any. Aquest cas fa referència a una treballadora contractada el 14 de maig de 2012 sota aquesta modalitat contractual i que, onze mesos més tard, l’empresa li comunica l’extinció del seu contracte per no haver superat el període de prova.

En l’argumentació jurídica de la Sentència estimatòria es posa de manifest que s’ha produït un abús del dret en la utilització d’aquesta figura jurídica que amaga un acomiadament sense causa ni indemnització. A més a més, es considera que aquest període de prova tant prolongat va contra la Carta Social Europea de 1961, ratificat per Espanya, concretament en el seu article 4.4. Trobem també, que en l’article 14 de l’Estatut dels Treballadors es parla d’un màxim de sis mesos pels tècnics titulats i de dos mesos per la resta.